dilluns, 21 de novembre del 2011

TEMPS DIFÍCILS


Aquell dia, jo no ho sabia, però la meva vida estava a punt de canviar.

Tothom esta molt nerviós, la gent esta tipa de tantes mentides i per fi amb decisió i coratge ens atrevirem a sortir al carrer.

No fa ni tres anys que el partit popular esta al poder, i ja no aguantem més, ens enganyen i ens posen pals a tot arreu. Avui, a 7 d'abril de 2014, ens estem manifestant tots els catalans.

La mobilització és increïble, mai havia vist tanta gent al carrer. És trist que al segle XXI estiguem així. Però no m'importa, inconscient de mi, lluitadora com mai m'encaro posant-me a primera fila als mossos, i llavors comença tot el xou. Com si estiguéssim als anys de la dictadura, la policia comença a carregar. De cop i volta em trobo corrent sola, sense els meus col·legues i penso si estaran bé. PAM!! sento un cop realment dolorós a l'esquena i caic al terra, just davant d'un portal un policia m'ha agafat però em resisteixo i intento defensar-me quan...

Davant meu, els meus ulls visualitzant una pistola que senyala el meu cap. En aquell moment el temps es va parar per mi, i per un instant vaig veure passar la meva vida pel davant.

Aquell policia estava disfrutant veient com jo no podia fer res per defensar-me i això em cremava per dintre, no podia fer res.

Però llavors ell em va salvar. Va aparèixer un jove que li va donar un cop al cap del policia i va quedar inconscient.

Estava molt impactada, mai m'havien apuntat amb una pistola, però els seus ulls, la seva mirada em van donar tanta seguretat que vaig poder aixecar-me i marxar corrent amb ell.

Sí, aquell dia em va canviar la vida del tot, vaig decidir no rendir-me mai i lluitar per aconseguir el que volia, perquè qualsevol dia pot ser l'últim.

Ara sóc feliç, visc a un país que per fi és lliure i amb les persones que més m'estimo, una d'elles va ser la que em va salvar la vida.



TEXT NARRATIU

En un text narratiu es narra o s'explica una història, que pot ser real o inventada. Esta dividida en un plantejament, nus i desellaç .

El plantejament és al introducció de la història.
El nus és el conflicte de la història que es desencadenen al final.
El desenllaç és la conclusió final de la història.

Temps:
potser lineal (per odre cronològic)
pot ser amb flaixback.
poden ser històries paral·leles.

Personatges:
protagonista o més d'un protagonista.
personatges plans i rodons.

El narrador és el que narra la història, pot ser:
-en primera persona, on trobem el protagonista o un de la història i són els interns.
-en tercera persona també intern.
-narrador omniscient: ho veu des de fora, sempre en tercera persona. No participa en les accions però sap el que senten i pensen els personatges.

Preguntes que fan més fàcil la narració de la història: qui, què, com, quan i per què?









Les famílies han d'intervenir en el sistema educatiu de l'escola?

Crec, personalment, que les famílies sí que haurien d’intervenir, però fins a un cert punt. És a dir, tal i com esta la societat actualment, els pares comenten molts errors amb els seus fills.

Alguns dels errors més greus són mimar-los i donar-los la raó davant dels professors, és a dir no creure a un professor sinó al teu fill. Amb això fas perdre l’autoritat al professor i el nen entendrà que podrà fer el que vulgui perquè els pares el defensaran sempre.

És important que els pares s’impliquin el millor possible i facin veure als nens que l’autoritat la tenen ells mateixos com a pares i els professors com a educadors. Perquè de fet, els pares també han d’educar els seus fills ja que sinó tots els valors que aprenen a l’escola no els serveixen de res.

Com a conclusió, i per a posar fi, la implicació per part dels pares a l’escola és molt important ja que afavoreix que hi hagi millor relació i més comunicació entre el tutor/a i professors amb els pares. No és difícil que un nen faci cas, però últimament hi ha molts pares i mares que van cap al camí fàcil donant-los tot el que demanen, i després troben que a l’escola s’han d’esforçar.

És convenient començar l'escola bressol als quatre mesos o abans?

No trobo gens correcte que un nadó de quatre mesos hagi d'anar a una escola bressol.

El nen és massa petit com per estar-se tot el dia fora de casa, quan amb prou feines ha acabat de desenvolupar tots els seus sentits.

També és important el tema del vincle entre els pares i el nen, ja que és molt petit per separar-se dels pares durant tot el dia, i només veure'ls a partir de les cinc de la tarda.

Per tant, i com a conclusió, crec sense cap mena de dubte que la culpa no és de les mares sinó del govern, i la llei hauria de canviar el període de baixa de maternitat que tenen els pares i mares, per tal que fos mes llarg i així el nen pugui passar més temps amb ells.

Text Argumentatiu

Un text argumentatiu és aquell en el que l'autor exposa la seva opinió sobre algun tema.
L'autor argumenta de manera raonada i lògica les seves opinions per tal de convèncer els demés de la idea o tema del qual parla.
Aquest tema el defenses o el justifiques posant exemples.

Parts:
Tema: allò del que es parlar.
Tesi: allò que vull defensar, opinió de l'emisor.
Arguments: exemples, motius, raons, etc.

Ordre:
Introducció (tema) juntament amb la tesi.
Dos o tres arguments.
Conclusió.

dimarts, 1 de novembre del 2011

Angoixa

Angoixa

Estic a casa meva sola, no hi ha ningú. És llavors quan el meu subconscient comprèn que estic en un somni. No controlo el que faig i veig que sense més ni menys vaig direcció al balcó. Intento aturar-me a mi mateixa, però no ho aconsegueixo, obro la porta del balcó, i començo acostar-me a la barana. Em poso nerviosa, no entenc per què em comporto d’aquella manera, per què no m’aturo?

Veig com a poc a poc pujo al mur del balcó, estic completament histèrica per dins. Encara que sigui un somni, estic veient com em tiraré pel balcó, i la sensació que tinc per dins és horrible, és llavors quan m’entra tot el pànic al cos i començo a moure’m pel llit. Està arribant el moment, veig com m’inclino, i de cop els meus peus ja no toquen el mur del balcó.

Estic caient, caic, cada vegada veig la cara més a prop del terra, realment és una sensació que no puc descriure i quan estic a punt xocar contra el terra...m’aixeco de cop, angoixada, nerviosa, espantada, però quan m’adono que només ha sigut un somni, l’adrenalina poc a poc va baixant, bec aigua, i tranquil·lament i amb calma, intento tornar a dormir.

EL GRIS

Ni blanc, ni negre, ni molt fosc, ni molt clar, simplement gris, entre el molt i el poc, ben bé al mig. És la barreja dels dos colors oposats, el blanc i el negre, i segons les proporcions que posis d’un o de l’altre, el color gris serà més o menys fosc. Hi ha qui diu que dos colors són complementaris si produeixen alguna varietat del gris en combinar-se.

De la combinació del blanc i el negre, el resultat és el gris, el color que per mi és el més apagat que puguis trobar en tota la gamma de colors. No transmet felicitat, ni alegria de fet, tot el contrari transmet avorriment, desmotivació, etc. Val a dir que no totes les varietats del gris són negatives o lletges, el gris clar que va més cap al blanc és una mica més alegre sempre i quan el puguis combinar amb algun color més cridaner. Així és el gris.